final del blog

Aquest bolg ja s'ha acabat perquè he acabat els deures i perquè l'estiu ha arribat a la seva fi. Ha estat bé el rollo d'aquest bolg! A part que m'ha endarrerit una mica la feina, però la questió es que ja s'ha acabat! Per fi deures aniquilats, finish, se acabó! I per això no escriuré més. Ai, que escric massa!!

Adéu!!... o fins que en torni a tenir ganes cosa que dubto.

Adéu i gràcies als que han estat aguantant el meu rollo.

diumenge: un dia abans de començar el cole

Guillem Iborra Niubó

Alpens

Després que Sant Jordi matés el drac (i 10)

Al final de molta estona la porta es va obrir i en va sortir un home gran que devia tenir uns seixanta anys. Després els van fer entrar i el rei va dir:
- Qui sou? Què voleu? D'on veniu? I a on aneu?
- Sóc Sant Jordi i vinc d’Espanya. I en arribar en un poble el vaig contractar a ell que és el guia i aquests guerrers perquè ens protegissin fins a Racunga el meu poble –va dir Sant Jordi-. De camí a Racunga varem parar aquí per comprar menjar i aigua i després seguir.
- No cal que hi vagis l’altre dia varem atacar el poble i varem fer presoners a tots els supervivents.
- Ens pot portar a les cel·les? El meu pare vivia al poble
- D’acord
Els guàrdies els van guiar fins a les presons. Sant Jordi tenia un pla, un cop davant la cel·la del seu pare agafarien les armes dels guàrdies i els matarien
Després matarien el que guardava les claus i alliberarien a tothom qui poguessin.
No va costar gaire: dos dels soldats van distreure als guàrdies i Jordi i el guia els i van prendre les armes i van acabar amb ells i l’home que guardava les claus i després van tenir temps d’alliberar-ne vint. A mesura que anaven trobant guàrdies els mataven els hi agafaven les armes i amagaven els cossos.
Van anar a l’estable. Com que havien trobat un plànol del castell hi van anar. Allà hi havien deu soldats que es van espantar perquè eren deu contra trenta. Els guàrdies es van morir de por. Tot seguit agafaven cavalls i marxaven just a temps perquè el capità d’una patrulla digués: "Atureu-los!" però no va servir de res. Un cop a fora no hi havia ningú, els guàrdies de dalt les muralles no veien res i no van disparar per no tocar als seus.
La porta de la sortida del poble s’estava tancant però tots van tenir temps d’arribar i travessar, ara eren lliures.

Fi

Després que Sant Jordi matés el drac (9)

S’havien d’afanyar i ho van fer però com que anaven més ràpid del normal es van cansar i van haver de descansar. Van reprendre la marxa, però aquest cop més lentament. Avançant, avançant, van arribar a un poble amb unes muralles de fusta. Al guia li va costar molt que els guàrdies els deixessin entrar. A dins el poble tothom els mirava en silenci.
Un soldat es va atrevir a dir:
- Carai! Qualsevol diria que un cementiri és més alegre.
- Calla tros de quòniam! Que encara et sentiran! –va dir un altre.

Un cop al castell, que era de pedra amb unes muralles altes tan altes com el Montblanc amb la porta més gran que Sant Jordi havia vist mai vigilada per cinquanta homes que no van dubtar en barrar-los el pas i un soldat que semblava el capità va dir:
- Ens haurem de quedar les armes fins que surtin del castell.
- Cap problema –va dir el guia- doneu-li les armes.
- Us deixarem dos guàrdies perquè us guiïn per dins el castell
- D’acord

I així ho van fer i els soldats els van deixar. Primer van anar a veure el rei però la porta estava tancada i un soldat reial va dir:
- El rei està parlant amb un vilatà. Ens haurem d’esperar.




continuarà

Aiguille du Midi (3)

Una dona ens va donar un paperet amb el número vint-i-quatre i també ens va dir que a la una del migdia havíem de ser allà. Primer varem anar a una terrassa que es veien les muntanyes i Crourmayer però nosaltres no varem veure res perquè hi havia boira però després varem baixar per unes escales bastant llargues que anaven en una mena de pati ple de neu i boira.
Hi havien unes tumbones on varem tirar unes quantes fotos i després jo i el pare ens varem tirar unes boles de neu. Havíem fet una miniguerra de neu en ple estiu.
A mesura que s’anaven obrint finestres i es veien les muntanyes anàvem tirant fotos. Més tard jo baixava per una baixada de neu patinant fins que després tornant a la terrassa on ens varem menjar un entrapà i varem anar a veure una exposició de minerals i més tard, a la una allà on aviem quedat per tornar amb el telehuevo.
Aquest cop no varem anar sols, hi varem anar amb una italiana que la vaig trobar simpàtica. Durant la tornada a l’agulla mentres tots tiràvem fotos, un helicòpter que anava a rescatar algú ens va passar per sota una cosa que encara no havia vist mai ni m’havia passat. Arrivant a l’Agulla de Midi el pare volia pujar a dalt de tot i hi va pujar, jo i la mare no varem voler pujar i varem quedar amb el pare que a les dues havíem de ser al pont jo i la mare varem anar a una terrassa fins a les dues.


fi

Aiguille du midi(2)

Al llac varem fer fotos de la muntanya, de la muntanya i el llac, d’una pedra que estava al mig del llac i que amb el reflexa semblava una punta de fletxa i una amb el pare i jo amb la roca de dins l’aigua. Després varem menjar més xocolata i varem tornar a l’estació, varem agafar un telefèric i varem acabar de pujar a dalt de l’Agulla de Midi (que és com ho dèiem nosaltres tot i estar mal dit). A dalt hi havia un pont ample i curt que anava a l’altra banda però nosaltres varem pujar per unes escales que anaven fent cantonades fins arribar a dalt. Al primer revolt de l’escala en una finestra i varem descobrir una “webcamp” que ja havíem vist a Internet. A dalt de la terrassa estàvem molt amunt, estàvem a 3.842m per sobre el nivell del mar. Des d’allà hi havien unes vistes estupendes, guapíssimes, fantàstiques, meravelloses, etc. Varem tirar un munt de fotografies.
Al final varem baixar al pont i el varem travessar. Per anar a les altres terrasses s’havia de passar per unes galeries.
Un cop havent vist totes les terrasses varem agafar un telefèric... perdó un “telehuevo” per a quatre persones. Varem tenir sort perquè ens en va tocar un per a nosaltres sols i érem tres. Jo i la mare ens varem ficar en un costat i el pare a l’altre. Quant el pare es movia la mare tenia por, perquè el telehuevo es balancejava.
Varem passar per una glacera molt molt gran i un campament sobre la neu ple de gent. Varem baixar i...



continuarà

Aiguille du Midi

Aquest any el pare,la mare i jo hem anat de vacances als Alps, al massís del Montblanc i varem dormir en un poblet que es diu Les Houches que està situat al costat de Chamonix que es a prop de la frontera de Suïssa i Itàlia. Nosaltres hem vingut perquè el pare es va apuntar en una marxa de resistència que fan al poble que es diu “Ultra- Trail du Mont- Blanc “. Varem arribar el dissabte i el diumenge varem quedar per el dilluns anar a “l’Aiguille du Midi” amb uns amics del pare que també farien l’Ultra- Trail. Es deien Isma (que si us en recordeu va sortir a l’Olesa - Montserrat), Jordi, Marc, Txell i la seva família, l’Anna la germana, en Jaume el pare i la mare Carme.
Al dilluns ben d’hora erem a l’estació del telefèric que pujava a dalt l’agulla però abans fent una parada a la meitat. L’Isma no havia vingut perquè s’havia quedat a dormir però no va passar res perquè a dalt estava enuvulat i no varem pujar, al final varem decidir anar-hi al dia següent, dimarts.
A l’endemà els pares varen decidir anar a l’agulla tot sols. Varem agafar el telefèric. Estàvem ben previstos de xocolata i xuxes tot i així cap al final em vaig marejar i vaig caure rodó. Després vaig menjar xocolata i varem anar a caminar - passejar tenint en compte que érem a la primera estació. Caminat varem arribar en un llac que semblava un mirall. És deia el Llac Blau i era molt bonic. Just al davant hi havia una muntanya molt molt punxeguda.


continuarà

Després que Sant Jordi matés el drac (8)

Havien sobreviscut i ja veien el port del poblet. Al final quan van arribar, Sant Jordi es va acomiadar de tothom perquè el viatge amb vaixell s’havia acabat i ara començava el camí per la selva fins arribar al poblet dels seus pares. Sant Jordi havia contractat un guia i deu guerrers.
El guia deia:
- Primer anirem per la selva al poblat de Mocadomo on agafarem aigua perquè fins a la gran cascada hi ha una setmana. Un cop a la gran cascada la travessarem.
- Però com la travessarem la cascada? – preguntà Sant Jordi
- Hi ha un pont penjat – respongué el guia – després anirem al teu poblet, però el problema és que hi han molts bandits.
- D’acord deixem-nos d’històries i cap a Mocadomo falta gent.
Dit i fet, van anar cap a Mocadomo. El camí va ser molt tranquil. Allà van agafar aigua i van continuar. A la nit van decidir fer guàrdies. Com que eren dotze van poder dormir més.
Al matí van arrencar un altre cop. Quant va arribar la nit van fer el mateix i al matí també i així durant cinc dies que va ser quan van arribar a la gran cascada. La van travessar i van agafar aigua. Quant van ser al final del pont un grup de vint homes va aparèixer a l’altra banda. Tots portaven una espasa i un arc. Cinc bandits van saltar al pont però un guerrer va tallar les cordes i el pont es va trencar i els bandits van caure a l’aigua.
- Correu!! Al darrere d’aquella roca!! – cridà el guia.
Els hi va anar d’un pèl perquè quinze fletxes van picar a la pedra. Com que el grup de Sant Jordi també tenien arcs van disparar, en van tocar un i van marxar corrents. Quant van creure que ja eren prou lluny van parar de córrer. De moment no hi havia perill però el bandits tornarien i per això s’havien d’afanyar.



continuarà

Després que Sant Jordi matés el drac, (7)

El capità s’estava rendint però els mariners no. Al final el cel es va anar aclarint fins que no va quedar cap núvol. Tothom estava molt content ho van celebrar i van tornar a la marxa amb un sol i una quietud impressionant, al final van treure els rems perquè només amb la vela del darrera no anirien gaire ràpid. Havien decidit anar primer al Carib a reparar el vaixell. Quant van arribar ja havia passat una setmana i per això van agafar provisions i algunes armes perquè per allà hi havien pirates.
Un cop feta la feina van salpar i se’n van anar flaquejant la costa on havien d’arribar fins a un poble de la costa brasilera. Allà Sant Jordi deixaria el vaixell, però ara només sortien de port. Al cap de tres dies van veure un vaixell pirata. En Toni deia:
- Pirates!!!
- A on?! – preguntava Joan
- A popa!!! – responia Miquel
- Tothom als seus llocs de combat! – deia Joan – però primer provarem de fugir!

Així ho van fer van treure els rems i a remar. Anaven a tota velocitat però només van poder fugir dels pirates durant un quilòmetre perquè llavors els van atrapar; per sort els grecs avien llogat un parell de mercenaris d’allà. Tothom estava preparat i amb un moment els pirates van llençar cinc garfis i deu homes van saltar a la nau grega, un mercenari per sort va tallar la corda d’un garfi i dos pirates van caure a l’aigua. En Toni i en Marc que tenien arcs en van matar dos més, llavors va arribar el combat cos a cos. Sant Jordi es barallava amb un home gras i en Pau amb un d’alt i prim. Al cap d’una estona ja havien acabat amb els deu homes però al vaixell pirata encara en quedaven cinc, ara el qui va tallar la corda dels garfis van ser els pirates que es van retirar però la parella d’arquers encara va llençar dues fletxes més. Havien guanyat i no els hi havien mort ningú.


continuarà

Olesa Montserrat de nit

Les vuit de la tarda, Alpens.
El pare em deia que apagués l’ordinador perquè marxàvem cap a Olesa.
Varem agafar el cotxe i varem marxar. Sortint d’Alpens ens varem trobar a la iaia i els pares no sé què li van dir.
Varem agafar la carretera tot d’una va sonar el telèfon mòbil, el pare va respondre, era en Miquel amic del pare i membre del CEI, que per a mi és ABDAC que vol dir "Associació de Bojos Disposats a Caminar". El pare i el Miquel van quedar al mig de l’Eix (una carretera) en una àrea de servei on faríem un canvi de cotxe.
Ara si des d’Alpens fins a l’àrea de servei amb cotxe Xino – Xano, Onax – Onix fins que varem arribar a l’àrea de servei on en Miquel encara no havia arribat. Per això varem anar a fer “exploracions” per als voltants fins que en Miquel va arribar, varem fer el canvi de cotxe i Xino – Xano, Onax – Onix amb cotxe fins a Olesa.
Però aquest cop el viatge va ser més entretingut perquè el senyor Miquel em va estar... d’allò que en diríem emprenyant fins que varem arribar a Olesa on ens varem trobar amb la resta del grup format per l’Olga, l’Isma i ningú més.
Més tard varem anar a casa l’Olga on aniríem a sopar i després començaríem a caminar.
Quant varem sortir varem anar a un lloc on hi havia un banc i on s’hi havia mort un senyor. Després vam arrencar una altra vegada cap a amunt i amunt i després cap avall i amunt durant dues o tres hores fins arribar a l’aeri de Montserrat que jo estava molt cansat. Davant nostre hi havia una pujada amb un 20% de desnivell com a mínim, aquesta era la pujada de Montserrat on hi havien uns esglaons que m’arribaven a la cintura tenint en compte que l’últim cop que em vaig medir feia 1,38m. Així que era una mica difícil pujar! Al final a Montserrat hi havíem arribat que eren les quatre de la nit!!!! Allà varem menjar, varem beure i al final jo i la mare ens varem quedar a dormir a Montserrat, al terra!!!!
El pare al dia següent ens va dir que havíem fet bé de quedar-nos perquè van ser quatre hores anar i quatre tornar.


FI

Després que Sant Jordi matés el drac (6)

Pau va anar a comentar al capità que havien detectat una tempesta. Pau tot exaltat deia:
- Capità em detectat una...
Pau no va tenir temps d’acabar la frase que un llamp va travessar el cel seguit d’un fort tro.
- No cal que acabis la frase perquè ja sé que hi ha tempesta – va dir el capità tranquil·lament – ara ves a coberta i digues que tothom vagi als seus llocs.

Pau va transmetre el missatge i després el capità va sortir a coberta dient rumb al Brasil que ningú deixi que el vaixell es desviï!!
- Plegueu la vela major!! Traieu els rems!! – deia el capità.

De cop una onada va aparèixer per la proa (davant) que la van passar sense problemes, la següent onada la van fer com si fessin surf de banda a banda, una onada els hi va caure a sobre i que de poc no s’emporta a Sant Jordi que va quedar penjant per la borda. Per, sort en Miquel el va agafar a temps i el va ajudar a pujar.
- Gràcies – va dir Sant Jordi a en Miquel – sense la teva ajuda hauria passat a la...
PAF! Una altra onada va caure sobre ells. Sant Jordi volia dir que hauria passat a la historia. El temps empitjorava però el capità no es rendiria amb una mica d’aigua.

- Va, calamars podrits, mariners d’aigua dolça!! Aixà us fa por? - deia el capità enrabiat – Tothom als seus llocs!

Al cap d’una estona una onada va caure amb tot el seu pes sobre la nau i en Quim va dir... més ben dit, va cridar:

- Màstil va!!

Normal, el pal major va caure sobre el vaixell i de poc no xafa a en Jaume.


continuarà

Després que Sant Jordia matés el drac (5)

Al matí Sant Jordi es va llevar i va marxar galopant amb el seu cavall blanc. Havia decidit que ja esmorzaria anat cap a Barcelona.
Pel camí Sant Jordi es va parar a esmorzar a un poble que l’hi van donar un parell d’ous ferrats.

Cap el migdia ja era a Barcelona on va agafar un vaixell ple de tripulació que no sé com s’ho va fer però era de mercaderies grec. El capità es deia Joan i la resta de la tripulació es deia Pau, Marc, Miquel, Quim, Toni, Jaume i finalment Sant Jordi. Anirien a Amèrica amb una galera. El capità en aquells moments deia: Tothom preparat? De qui a cinc minuts salparem.
Tota la tripulació va respondre amb un si. Al cap de cinc minuts el vaixell ja marxava.

- Desplegueu veles, pugeu l’ancora! – deia el capità.

Tothom responia correctament.

Quan ja eren a alta mar els mariners es presentaven:
- Jo em dic Pau.
- Jo em dic Marc.
- Jo em dic Miquel
- Jo em dic Quim
I aixi fins que li va tocar a Sant Jordi que va dir
- Jo em di Jordi però tothom em diu Sant Jordi.
- Tu ets el que va matar el drac del poble de Montblanc!? – va esclatar en Marc
- Si jo mateix
- Ala! No diria mai que faria un viatge amb el famós Sant Jordi – digué Quim
- A on vas? – preguntà Pau
- Al Brasil però deixeu-ho estar perquè a mi em sembla que el cel està més gris potser hi haurà tempesta.
Afectivament Sant Jordi no s’equivocava.

continuarà

Després que Sant Jordi matés el drac (4)

El duel ja havia acabat i molta gent estava felicitant a Sant Jordi. Don Quixot deia:
- Has estat magnífic especialment quant has acabat amb ell però Janpon també ho ha fet bé.
- A mi m’ha agradat més quant paraves tots els cops de Janpon – va dir un vilatà
- Què faràs ara Jordi? – preguntà en Xot(Don Quixot)
- Ara? Aniré a casa, al meu poble, al meu país, el Brasil
- On és això?? – preguntà Xot
- És a Amèrica a l’altra banda de l’oceà
- Jo això no ho entenc – va dir una nena de dotze anys – però quan marxes?
- Demà al matí ben d’hora, així que me’n vaig a dormir. Bona nit!
- Bona nit!!!!!!


El cavaller en arribar a casa va sopar i se’n va anar a dormir, però Sant Jordi no podia dormir. Ho va provar tot es va girar i regirar pel llit fins al cap de quatre hores quant finalment es va adormir.


continuarà

Nit de foc al Vendrell 2008

Senyors i senyores som a la capital del foc, el Vendrell i jo us repassaré la llista d’actes de foc d’aquesta nit.

Per començar a les 21:00 Cercavila de foc i després a les 24:00 Encesa del campanar però aquest escrit està dedicat al cercavila de foc.

Nosaltres el pare i jo estàvem buscant lloc que...PAM! El tercer avis va sonar.

Els diablons van arrencar ràpidament, al cap d’uns moments la “Víbria” (la bèstia dels nens de més de 12 anys fins els de menys de 18), després els diables grans que venien eixordant a tothom amb carretilles que anaven seguits de un drac que... Dios! Feia 18 metres de llargada i tenia 60 boques de foc. El drac es deia Caramot. Després d’ell o més bens dit d’aquella cosa hi havien més vesties com: El Bou de Foc, La Mulassa, El Cabrot, Les Puces i molts més que no sé com es deien.

Jo i el pare havíem seguit el Caramot durant mig Cercavila però abans havíem estat amb els diables grans on hi havien els meus cosins. La meva cosina em va dir si volia tirar una carretilla però jo l’hi vaig dir que no.

Més tard després d’estar amb el Caramot ens vam quedar a mirar algunes bèsties després a la entrada de la Plaça Vella ens vam esperar a que passessin totes les bèsties enceses que van passar una a una.

Després la carretillada que va ser de un quart d’hora cremant petards sense parar. Que guapo!!

Després que Sant Jordi matés el drac(3)

El duel estava a punt de començar. El mar d’espectadors estava dividit en dues parts: la que anava a favor de Janpon i la que anava a favor de Sant Jordi.

Un presentador estava al mig del camp que deia:

- Hola! Bona nit! Sóc Carlinyos Trencalòs! I a la meva dreta hi ha... Janpon! - aplaudiments d’una part de la gent- i a la meva esquerra hi ha... Sant Jordi! Més aplaudiments però ara de la altra banda.

Els dos cavallers es van acostar, es van preparar i... va començar el combat. La primera estocada la va llençar Sant Jordi però Janpon es va defensar molt bé i l’hi va tornar. Després Sant Jordi va llençar un altra estocada al coll que Janpon va esquivar amb facilitat, ràpidament Sant Jordi va llençar una estocada tan fina que Janpon pels pèls es va poder llençar enrere.

Per sort només es va endur una rascada al coll. Janpon es va aixecar i va començar a llençar estocades a tort i a dret però res, Sant Jordi les rebutjava totes. Al final Janpon amb molta força va llençar una estocada recta a la panxa que Sant Jordi va parar amb l’escut que va quedar abonyegat.

Sant Jordi aprofitant l’esgotament de Janpon va llençar una estocada a la panxa que el va travessar i després el va decapitar d’un cop sec. Una part de la grada va explotar d’alegria i l’altre de pena.

Continuarà

Després que Sant Jordi matés el drac (2)

Sant Jordi després de la topada amb el cavaller es va instal·lar en un poble que estava situat prop de la casa de l’altre cavaller que es deia Janpon.

A la casa de Janpon s’estava preparant tot pel duel mentres ell s’estava mentalitzant. En canvi Sant Jordi estava tan tranquil sopant, rentant-se, esperant la nit. De cop van tocar a la porta. Sant Jordi ràpidament va anar a obrir. Quin sorpresa era Donqui Xot de la mancha de la samarreta.

- Hola xot! Com estàs!

-Jo? Bé. I tu?

-Fantàstic, però què hi fas tu aquí

-He vingut a veure el duel entre tu i Janpon

-Com ho saps?

-Les noticies volen company, adéu ens veiem a la nit!

I sen va anar.

A la nit hi havia molta gent animant.

Lluny de la gent Sant Jordi i Janpon parlaven

-Prepara’t per perdre Sant Jordi

-Pensa que he guanyat a un drac o sigui que no serà difícil guanyar-te

-No diguis blat fins que no tinguis el sac ben lligat i grapat

-El mateix et dic.

continuarà

Després que sant Jordi matés el drac (1)

A les afores del poble de Montblanc. Allà a on Sant Jordi acabava de matar al drac, hi havia tota la gent del poble felicitant al cavaller.

Al cap d’una estona el rei va demanar als vilatans que el deixeixin a soles amb Sant Jordi.

- Honorable cavaller li estic molt agraït pel què ha fet al meu poble i a mi. Heu alliberat al poble del malvat drac i de la mort de la meva filla. No sé com li podré agrair. – va dir el rei, mig plorant-.

- No cal que faci res per a mi...

Sant Jordi no va tenir temps d’acabar la frase que la princesa va aparèixer de cop dient esverada:

- Pare! Em vull casar amb ell, em deixes? – i després dirigint-se a Sant Jordi amb to suplicant – Em vull casar amb tu, vols?

- Em sap greu, però no pot ser, tinc que anar a salvar més viles així que me’n vaig. Adéu!

Sant Jordi, després d’uns dies d’haver deixat el poble es va trobar un cavaller que venia en direcció contrària, que va preguntar a Sant Jordi a on anava:

- Alto! A on aneu, cavaller?

- Anava a les muntanyes. I vos, a on aneu?

- A Montblanc, a rescatar el poble del drac.

- Lent! Jo acabo d’alliberar al poble i a la princesa del drac!

- M’has dit lent i que ja has alliberat al poble !? Et repto a un duel, avui a la nit!



continuarà