Després que Sant Jordia matés el drac (5)

Al matí Sant Jordi es va llevar i va marxar galopant amb el seu cavall blanc. Havia decidit que ja esmorzaria anat cap a Barcelona.
Pel camí Sant Jordi es va parar a esmorzar a un poble que l’hi van donar un parell d’ous ferrats.

Cap el migdia ja era a Barcelona on va agafar un vaixell ple de tripulació que no sé com s’ho va fer però era de mercaderies grec. El capità es deia Joan i la resta de la tripulació es deia Pau, Marc, Miquel, Quim, Toni, Jaume i finalment Sant Jordi. Anirien a Amèrica amb una galera. El capità en aquells moments deia: Tothom preparat? De qui a cinc minuts salparem.
Tota la tripulació va respondre amb un si. Al cap de cinc minuts el vaixell ja marxava.

- Desplegueu veles, pugeu l’ancora! – deia el capità.

Tothom responia correctament.

Quan ja eren a alta mar els mariners es presentaven:
- Jo em dic Pau.
- Jo em dic Marc.
- Jo em dic Miquel
- Jo em dic Quim
I aixi fins que li va tocar a Sant Jordi que va dir
- Jo em di Jordi però tothom em diu Sant Jordi.
- Tu ets el que va matar el drac del poble de Montblanc!? – va esclatar en Marc
- Si jo mateix
- Ala! No diria mai que faria un viatge amb el famós Sant Jordi – digué Quim
- A on vas? – preguntà Pau
- Al Brasil però deixeu-ho estar perquè a mi em sembla que el cel està més gris potser hi haurà tempesta.
Afectivament Sant Jordi no s’equivocava.

continuarà