El capità s’estava rendint però els mariners no. Al final el cel es va anar aclarint fins que no va quedar cap núvol. Tothom estava molt content ho van celebrar i van tornar a la marxa amb un sol i una quietud impressionant, al final van treure els rems perquè només amb la vela del darrera no anirien gaire ràpid. Havien decidit anar primer al Carib a reparar el vaixell. Quant van arribar ja havia passat una setmana i per això van agafar provisions i algunes armes perquè per allà hi havien pirates.
Un cop feta la feina van salpar i se’n van anar flaquejant la costa on havien d’arribar fins a un poble de la costa brasilera. Allà Sant Jordi deixaria el vaixell, però ara només sortien de port. Al cap de tres dies van veure un vaixell pirata. En Toni deia:
- Pirates!!!
- A on?! – preguntava Joan
- A popa!!! – responia Miquel
- Tothom als seus llocs de combat! – deia Joan – però primer provarem de fugir!
Així ho van fer van treure els rems i a remar. Anaven a tota velocitat però només van poder fugir dels pirates durant un quilòmetre perquè llavors els van atrapar; per sort els grecs avien llogat un parell de mercenaris d’allà. Tothom estava preparat i amb un moment els pirates van llençar cinc garfis i deu homes van saltar a la nau grega, un mercenari per sort va tallar la corda d’un garfi i dos pirates van caure a l’aigua. En Toni i en Marc que tenien arcs en van matar dos més, llavors va arribar el combat cos a cos. Sant Jordi es barallava amb un home gras i en Pau amb un d’alt i prim. Al cap d’una estona ja havien acabat amb els deu homes però al vaixell pirata encara en quedaven cinc, ara el qui va tallar la corda dels garfis van ser els pirates que es van retirar però la parella d’arquers encara va llençar dues fletxes més. Havien guanyat i no els hi havien mort ningú.
continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada