Després que Sant Jordi matés el drac (8)

Havien sobreviscut i ja veien el port del poblet. Al final quan van arribar, Sant Jordi es va acomiadar de tothom perquè el viatge amb vaixell s’havia acabat i ara començava el camí per la selva fins arribar al poblet dels seus pares. Sant Jordi havia contractat un guia i deu guerrers.
El guia deia:
- Primer anirem per la selva al poblat de Mocadomo on agafarem aigua perquè fins a la gran cascada hi ha una setmana. Un cop a la gran cascada la travessarem.
- Però com la travessarem la cascada? – preguntà Sant Jordi
- Hi ha un pont penjat – respongué el guia – després anirem al teu poblet, però el problema és que hi han molts bandits.
- D’acord deixem-nos d’històries i cap a Mocadomo falta gent.
Dit i fet, van anar cap a Mocadomo. El camí va ser molt tranquil. Allà van agafar aigua i van continuar. A la nit van decidir fer guàrdies. Com que eren dotze van poder dormir més.
Al matí van arrencar un altre cop. Quant va arribar la nit van fer el mateix i al matí també i així durant cinc dies que va ser quan van arribar a la gran cascada. La van travessar i van agafar aigua. Quant van ser al final del pont un grup de vint homes va aparèixer a l’altra banda. Tots portaven una espasa i un arc. Cinc bandits van saltar al pont però un guerrer va tallar les cordes i el pont es va trencar i els bandits van caure a l’aigua.
- Correu!! Al darrere d’aquella roca!! – cridà el guia.
Els hi va anar d’un pèl perquè quinze fletxes van picar a la pedra. Com que el grup de Sant Jordi també tenien arcs van disparar, en van tocar un i van marxar corrents. Quant van creure que ja eren prou lluny van parar de córrer. De moment no hi havia perill però el bandits tornarien i per això s’havien d’afanyar.



continuarà