Aiguille du Midi (3)

Una dona ens va donar un paperet amb el número vint-i-quatre i també ens va dir que a la una del migdia havíem de ser allà. Primer varem anar a una terrassa que es veien les muntanyes i Crourmayer però nosaltres no varem veure res perquè hi havia boira però després varem baixar per unes escales bastant llargues que anaven en una mena de pati ple de neu i boira.
Hi havien unes tumbones on varem tirar unes quantes fotos i després jo i el pare ens varem tirar unes boles de neu. Havíem fet una miniguerra de neu en ple estiu.
A mesura que s’anaven obrint finestres i es veien les muntanyes anàvem tirant fotos. Més tard jo baixava per una baixada de neu patinant fins que després tornant a la terrassa on ens varem menjar un entrapà i varem anar a veure una exposició de minerals i més tard, a la una allà on aviem quedat per tornar amb el telehuevo.
Aquest cop no varem anar sols, hi varem anar amb una italiana que la vaig trobar simpàtica. Durant la tornada a l’agulla mentres tots tiràvem fotos, un helicòpter que anava a rescatar algú ens va passar per sota una cosa que encara no havia vist mai ni m’havia passat. Arrivant a l’Agulla de Midi el pare volia pujar a dalt de tot i hi va pujar, jo i la mare no varem voler pujar i varem quedar amb el pare que a les dues havíem de ser al pont jo i la mare varem anar a una terrassa fins a les dues.


fi