
Aquest any el pare,la mare i jo hem anat de vacances als Alps, al massís del Montblanc i varem dormir en un poblet que es diu Les Houches que està situat al costat de Chamonix que es a prop de la frontera de Suïssa i Itàlia. Nosaltres hem vingut perquè el pare es va apuntar en una marxa de resistència que fan al poble que es diu “Ultra- Trail du Mont- Blanc “. Varem arribar el dissabte i el diumenge varem quedar per el dilluns anar a “l’Aiguille du Midi” amb uns amics del pare que també farien l’Ultra- Trail. Es deien Isma (que si us en recordeu va sortir a l’Olesa - Montserrat), Jordi, Marc, Txell i la seva família, l’Anna la germana, en Jaume el pare i la mare Carme.
Al dilluns ben d’hora erem a l’estació del telefèric que pujava a dalt l’agulla però abans fent una parada a la meitat. L’Isma no havia vingut perquè s’havia quedat a dormir però no va passar res perquè a dalt estava enuvulat i no varem pujar, al final varem decidir anar-hi al dia següent, dimarts.
A l’endemà els pares varen decidir anar a l’agulla tot sols. Varem agafar el telefèric. Estàvem ben previstos de xocolata i xuxes tot i així cap al final em vaig marejar i vaig caure rodó. Després vaig menjar xocolata i varem anar a caminar - passejar tenint en compte que érem a la primera estació. Caminat varem arribar en un llac que semblava un mirall. És deia el Llac Blau i era molt bonic. Just al davant hi havia una muntanya molt molt punxeguda.
continuarà
Al dilluns ben d’hora erem a l’estació del telefèric que pujava a dalt l’agulla però abans fent una parada a la meitat. L’Isma no havia vingut perquè s’havia quedat a dormir però no va passar res perquè a dalt estava enuvulat i no varem pujar, al final varem decidir anar-hi al dia següent, dimarts.
A l’endemà els pares varen decidir anar a l’agulla tot sols. Varem agafar el telefèric. Estàvem ben previstos de xocolata i xuxes tot i així cap al final em vaig marejar i vaig caure rodó. Després vaig menjar xocolata i varem anar a caminar - passejar tenint en compte que érem a la primera estació. Caminat varem arribar en un llac que semblava un mirall. És deia el Llac Blau i era molt bonic. Just al davant hi havia una muntanya molt molt punxeguda.
continuarà
1 comentari:
Bones escriptor Guillem!!
Mmmmm, tinc ganes de continuar llegint.... m'has deixat a mitges!!!
Espero la segona part!!
Puipui
Publica un comentari a l'entrada