Aiguille du midi(2)

Al llac varem fer fotos de la muntanya, de la muntanya i el llac, d’una pedra que estava al mig del llac i que amb el reflexa semblava una punta de fletxa i una amb el pare i jo amb la roca de dins l’aigua. Després varem menjar més xocolata i varem tornar a l’estació, varem agafar un telefèric i varem acabar de pujar a dalt de l’Agulla de Midi (que és com ho dèiem nosaltres tot i estar mal dit). A dalt hi havia un pont ample i curt que anava a l’altra banda però nosaltres varem pujar per unes escales que anaven fent cantonades fins arribar a dalt. Al primer revolt de l’escala en una finestra i varem descobrir una “webcamp” que ja havíem vist a Internet. A dalt de la terrassa estàvem molt amunt, estàvem a 3.842m per sobre el nivell del mar. Des d’allà hi havien unes vistes estupendes, guapíssimes, fantàstiques, meravelloses, etc. Varem tirar un munt de fotografies.
Al final varem baixar al pont i el varem travessar. Per anar a les altres terrasses s’havia de passar per unes galeries.
Un cop havent vist totes les terrasses varem agafar un telefèric... perdó un “telehuevo” per a quatre persones. Varem tenir sort perquè ens en va tocar un per a nosaltres sols i érem tres. Jo i la mare ens varem ficar en un costat i el pare a l’altre. Quant el pare es movia la mare tenia por, perquè el telehuevo es balancejava.
Varem passar per una glacera molt molt gran i un campament sobre la neu ple de gent. Varem baixar i...



continuarà