Al final de molta estona la porta es va obrir i en va sortir un home gran que devia tenir uns seixanta anys. Després els van fer entrar i el rei va dir:
- Qui sou? Què voleu? D'on veniu? I a on aneu?
- Sóc Sant Jordi i vinc d’Espanya. I en arribar en un poble el vaig contractar a ell que és el guia i aquests guerrers perquè ens protegissin fins a Racunga el meu poble –va dir Sant Jordi-. De camí a Racunga varem parar aquí per comprar menjar i aigua i després seguir.
- No cal que hi vagis l’altre dia varem atacar el poble i varem fer presoners a tots els supervivents.
- Ens pot portar a les cel·les? El meu pare vivia al poble
- D’acord
Els guàrdies els van guiar fins a les presons. Sant Jordi tenia un pla, un cop davant la cel·la del seu pare agafarien les armes dels guàrdies i els matarien
Després matarien el que guardava les claus i alliberarien a tothom qui poguessin.
No va costar gaire: dos dels soldats van distreure als guàrdies i Jordi i el guia els i van prendre les armes i van acabar amb ells i l’home que guardava les claus i després van tenir temps d’alliberar-ne vint. A mesura que anaven trobant guàrdies els mataven els hi agafaven les armes i amagaven els cossos.
Van anar a l’estable. Com que havien trobat un plànol del castell hi van anar. Allà hi havien deu soldats que es van espantar perquè eren deu contra trenta. Els guàrdies es van morir de por. Tot seguit agafaven cavalls i marxaven just a temps perquè el capità d’una patrulla digués: "Atureu-los!" però no va servir de res. Un cop a fora no hi havia ningú, els guàrdies de dalt les muralles no veien res i no van disparar per no tocar als seus.
La porta de la sortida del poble s’estava tancant però tots van tenir temps d’arribar i travessar, ara eren lliures.
Fi
- Qui sou? Què voleu? D'on veniu? I a on aneu?
- Sóc Sant Jordi i vinc d’Espanya. I en arribar en un poble el vaig contractar a ell que és el guia i aquests guerrers perquè ens protegissin fins a Racunga el meu poble –va dir Sant Jordi-. De camí a Racunga varem parar aquí per comprar menjar i aigua i després seguir.
- No cal que hi vagis l’altre dia varem atacar el poble i varem fer presoners a tots els supervivents.
- Ens pot portar a les cel·les? El meu pare vivia al poble
- D’acord
Els guàrdies els van guiar fins a les presons. Sant Jordi tenia un pla, un cop davant la cel·la del seu pare agafarien les armes dels guàrdies i els matarien
Després matarien el que guardava les claus i alliberarien a tothom qui poguessin.
No va costar gaire: dos dels soldats van distreure als guàrdies i Jordi i el guia els i van prendre les armes i van acabar amb ells i l’home que guardava les claus i després van tenir temps d’alliberar-ne vint. A mesura que anaven trobant guàrdies els mataven els hi agafaven les armes i amagaven els cossos.
Van anar a l’estable. Com que havien trobat un plànol del castell hi van anar. Allà hi havien deu soldats que es van espantar perquè eren deu contra trenta. Els guàrdies es van morir de por. Tot seguit agafaven cavalls i marxaven just a temps perquè el capità d’una patrulla digués: "Atureu-los!" però no va servir de res. Un cop a fora no hi havia ningú, els guàrdies de dalt les muralles no veien res i no van disparar per no tocar als seus.
La porta de la sortida del poble s’estava tancant però tots van tenir temps d’arribar i travessar, ara eren lliures.
Fi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada