S’havien d’afanyar i ho van fer però com que anaven més ràpid del normal es van cansar i van haver de descansar. Van reprendre la marxa, però aquest cop més lentament. Avançant, avançant, van arribar a un poble amb unes muralles de fusta. Al guia li va costar molt que els guàrdies els deixessin entrar. A dins el poble tothom els mirava en silenci.
Un soldat es va atrevir a dir:
- Carai! Qualsevol diria que un cementiri és més alegre.
- Calla tros de quòniam! Que encara et sentiran! –va dir un altre.
Un cop al castell, que era de pedra amb unes muralles altes tan altes com el Montblanc amb la porta més gran que Sant Jordi havia vist mai vigilada per cinquanta homes que no van dubtar en barrar-los el pas i un soldat que semblava el capità va dir:
- Ens haurem de quedar les armes fins que surtin del castell.
- Cap problema –va dir el guia- doneu-li les armes.
- Us deixarem dos guàrdies perquè us guiïn per dins el castell
- D’acord
I així ho van fer i els soldats els van deixar. Primer van anar a veure el rei però la porta estava tancada i un soldat reial va dir:
- El rei està parlant amb un vilatà. Ens haurem d’esperar.
continuarà
Un soldat es va atrevir a dir:
- Carai! Qualsevol diria que un cementiri és més alegre.
- Calla tros de quòniam! Que encara et sentiran! –va dir un altre.
Un cop al castell, que era de pedra amb unes muralles altes tan altes com el Montblanc amb la porta més gran que Sant Jordi havia vist mai vigilada per cinquanta homes que no van dubtar en barrar-los el pas i un soldat que semblava el capità va dir:
- Ens haurem de quedar les armes fins que surtin del castell.
- Cap problema –va dir el guia- doneu-li les armes.
- Us deixarem dos guàrdies perquè us guiïn per dins el castell
- D’acord
I així ho van fer i els soldats els van deixar. Primer van anar a veure el rei però la porta estava tancada i un soldat reial va dir:
- El rei està parlant amb un vilatà. Ens haurem d’esperar.
continuarà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada